El conjunt monàstic de Sant Sebastià dels Gorgs és el més emblemàtic del romànic del Penedès. L'antic monestir benedictí de Sant Sebastià dels Gorgs el fundà el 1029 Mir Geribert, per llegat i desposició de la seva mare Ermengarda. El 1052 ja tenia una comunitat regida per un abat, que el 1059 s'uní a l'abadia de Sant Víctor de Marsella, i es transformà en priorat. El 1412 el monestir de Montserrat l'obtingué per permuta de Sant Víctor, i el 1820 passà, finalment, a fer de parròquia, funció que encara exerceix. El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs conserva part de l'església, originalment romànica, i també l'antic portal amb un timpà exulpit (s.XII) i el campanar de planta rectangular amb finestres geminades, d'arquets de mig punt, únic al Penedès. Es conserven restes de les antigues dependències monacals, amb tres trams de galeria del claustre (s.XI-XII) i restes escultòriques d'època visigoda.

Església del s.XVII, d'un estil barroc popular, que fou bastida damunt la primitiva església romànica.
Adossada a l'església hi ha una casa de colónies.

Monument funerari d'època romana, utilitzat a l'edat mitjana com a torre de defensa.
És de planta circular in construït en pedra aparellada.

La primitiva església romànica va patir moltes modificacions al s.XVI.
El s.XVII s'enderrocà completament el temple i se'n edificà un de nou.
Església de grans proporcions, d'estructura neoclàssica.

Situat al mig de la plana de la Torre, originalment se li atribuïa una funció de monument funerari romà col·lectiu. Actualment es considera que es tracta d'una estructura medieval amb la funció bàsica de colomar per a la cria de coloms i que s'utilitzà com a torre de guaita a camp obert.

Torre de defensa d'època medieval, de planta circular, feta amb carreus de pedra irregular.

Sitges de la Font de la Canya.

Can Pujol de Cantallops.

Can Ràfols dels Caus.

Conjunt de Santa Susanna.